Molts mesos de treball implica poder arribar al dia en què es presenta un espectacle. Sense lluna no n’és una excepció i ahir, 07 d’octubre de 2022, es va presentar en societat el nostre darrer espectacle. Volem explicar-vos el procés que ens ha fet arribar fins aquí.
Què implica estrenar un espectacle?
Ben segur que si ho preguntes a diferents companyies, cadascuna d’elles et dirà la seva, ja que no existeix una única manera, això sí, segur que trobarem trets en comú.
Però com que hem vingut a parlar de nosaltres, perquè negar-ho, explicarem una mica com n’ha sigut d’intens i d’engrescador aquest projecte.
En primer lloc, ens agrada crear espectacles buscant complicitats i teixint xarxes perquè som uns ferms defensors del treball en equip. Per això, des d’un inici, vam trobar aliances amb dos festivals que per a nosaltres han sigut especials. En primer lloc, Fira Mediterrània de Manresa i en segon, el Festival Didó de Terrassa. Amb la primera ens lliga una estreta relació des de fa anys, des que giràvem amb Tralla, i sempre ha sigut com actuar a casa. En el cas de la segona, malgrat que la relació sigui més curta en el temps, han abraçat i acaronat les nostres propostes com si fossin seves.
Així doncs, un cop agafats de la mà amb Fira Mediterrània i Festival Didó, toca pensar en com materialitzar tot el guió, idees i altra informació del Sense lluna. Cal, doncs, poder trobar espais on ens acullin i poder fer realitat el que inicialment és un esbós.
Són dies i més dies de converses amb teatres per poder trobar espais per fer residències i posar en pràctica tot allò que havíem concebut. Així doncs, hem pogut fer ni més ni menys que 6 residències artístic-tècniques a: laSala de Sabadell, Teatre Principal d’Olot, Casal d’Argelaguer, Teatre Ateneu de Celrà, Teatre Auditori de Llinars del Vallès i el Teatre del Casal de l’Espluga de Francolí. En moltes ocasions, en aquestes residències hem pogut fer assaig obert, en què el públic ha pogut valorar l’espectacle i fer-nos arribar les seves impressions.
Així doncs, després d’aquests mesos d’intens treball i de complicitats que ens han acompanyat, vam poder arribar ahir a l’estrena amb tota la seguretat i tranquil·litat de l’espectacle que presentàvem. Ha estat intens i engrescador a parts iguals, però sobretot, el que sabem segur, és que n’estem orgullosos de tot el procés.
Com és la criatura?
Així, com a titular… La criatura ha nascut amb molta força i valentia.
Sense lluna és diferent dels seus 23 germans, no és ni millor ni pitjor, simplement és diferent i ser-ho no és dolent.
Sense lluna no vol donar-ho tot mastegat, vol que et desperti emocions i que et faci sentir lliure de pensar i interpretar allò que veus i només per això, ja la fa més interessant. S’acompanya d’instruments musicals poc habituals per donar-li cos, alhora que la dota d’una atmosfera sonora màgica. S’ajuda del mapatge per fer-se més bella i es vesteix amb una lluna i estrelles per fer-se més vistosa.
Però, quin caràcter té Sense lluna? Com tot en aquesta vida, té llums i ombres i, per tant, té moments d’alegria i en altres ocasions, moments de solitud, d’introspecció. Amb poques paraules, diu molt perquè és subtil, tendre i amable.
Tècnicament, és senzilla i versàtil, ja que s’adapta a molts espais i gairebé tot el que necessita, s’ho emporta. Com aquell qui diu, ha nascut sent autònoma.
Això sí, és aventurera i amb ganes de descobrir món. Va néixer tenint clar que viatjaria arreu per conèixer altres realitats, formes de fer, i sobretot, escenaris, que és on realment se sent lliure.
A partir d’ara, com ens agrada dir, és tota vostra! Així doncs, esperem que us agradi i l’arribeu a estimar tant o més que nosaltres.
